Dolors Camats, portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds al parlament de Catalunya, es al seu despatx seguint la sessió parlamentaria atenta per quan li toqui intervenir. En un ambient de solemnitat i vestits formals, la menuda líder d’Iniciativa sembla més una estudiant de ciències polítiques que una diputada del parlament. Son les dotze i quart, saluda amablement i m’ofereix una petita visita a les instal•lacions del parlament de camí al hemicicle. “Al passadís de baix estem Iniciativa i Esquerra, tot aquest pis es del PSC. Aquí es on estan els periodistes mirant d’enxampar algú, enfront, estan Ciutadans, PP i Convergència te un passadís igual que el PSC”. Dividits per blocs ideològics? “Si, es lògic, no?”. La portaveu em deixa al bar i entra al hemicicle, quinze minuts després ens retrobem.
Quines son les perspectives electorals d’Iniciativa a les properes autonòmiques?
Les enquestes diuen que son bones en el sentit de la estabilitat, dependrà molt d’un fet que es el que més ens preocupa: la abstenció. Hem de aconseguir, no només nosaltres si no tots els partits i les institucions, de fer veure a la gent que ara es el moment de la política.
Joan Herrera serà el cap de llista, s’ha decidit qui ocuparà el seu lloc al congres?
De moment la número dos al congrés, que es la Nuria Buenaventura, fins a les properes eleccions. Després encara no hem decidit res.
S’ha parlat del seu nom com possible substituta, esta disposada a acceptar el càrrec?
Es cert que s’ha parlat del meu nom però també d’altres, i no hi ha res tancat. Estic convençuda que anar a Madrid es una experiència política excepcional però te un cost personal molt alt. Ni m’ho plantejo.
Repetirà a les llistes Joan Saura?
Encara no està decidit. Continua sent el president del partit, i ja sigui a les llistes o des de fora continuarà treballant per Iniciativa i dins del projecte.
Aquesta legislatura hi han hagut molts atacs contra ICV, creu que hi ha mitjans i opinadors que ataquen a Iniciativa per desestabilitzar al govern perquè el consideren el partit més dèbil?
Jo crec que no es només perquè siguem el partit més petit del govern, si no perquè som un partit molt incòmode al poder. El que nosaltres diem molesta molt al poder econòmic, al poder social, al poder mediàtic, al poder religiós de vegades i es normal que el poder es rebel•li i ens ataqui. Ens ha passat sempre, i ara que som un partit de govern, ens ataquen més.
Es va precipitar el conseller Baltasar al afirmar que la causa de l’incendi d’Horta de Sant Joan era un llamp?
El conseller va fer el que en aquell moment li van dir els seus tècnics. En aquell moment s’estaven dient coses estranyes i va sortir a parlar amb contundència. Desprès va sortir disculpant-se dient que ens vam equivocar, que el que ens van dir els tècnics era incorrecte. Sincerament crec que el que es greu es que dues persones van cremar un bosc.
Va servir de res la comissió d’investigació?
La comissió tenia un objectiu polític de debilitar en Joan Saura primer i al president Montilla després. I aquest era l’objectiu principal de la comissió tal i com l’Artur Mas havia reconegut anys abans quan parlava que aquest son els objectius de les comissions d’investigació.
En la roda de premsa de Joan Boada després de la nevada va culpar a tothom tret de protecció civil i interior, va faltar autocrítica?
Si, però en Joan Boada està acostumat que se’l critiqui i qüestioni abans que obri la boca. Crec que el que va voler dir es que la feina estava ben feta però de vegades les circumstancies sobrepassen el dispositiu muntat.
La conselleria d’interior ha estat una de les més criticades. Al iniciar-se la legislatura, molts van titllar aquesta conselleria de regal enverinat i fins i tot dins el partit van haver-hi veus contraries a agafar la conselleria d’interior, se’n penedeixen de haver acceptat aquesta conselleria?
Jo sempre he dit que si Iniciativa portés la conselleria de treball rebríem crítiques igual perquè estem en una crisi econòmica i en Joan Saura hauria de signar els expedients de regulació d’ocupació. El mateix si portéssim la conselleria d’educació. Es a dir, nosaltres sempre som incòmodes al poder. Som un partit que governa amb uns valors determinats i que no fa només gestió per gestió.
Sembla que les possibilitats d’ICV de tornar a ser al govern passen per un reedició del tripartit, quines seran les condicions d’ICV de cara a un acord?
De cara a un possible pacte futur, nosaltres posarem per davant les polítiques que s’han de fer, uns acords tancats, un pla de govern i una manera de fer. Perquè hem après d’aquests dos anys. No posarem un repartiment de conselleries al davant. No poden tornar a passar coses com la llei d’educació en la que dos socis del govern pacten amb CiU.
Com pot afectar les possibilitats de reeditar el tripartit la desfeta que auguren les enquestes a ERC?
Jo crec que les eleccions estan molt obertes. Es un moment d’incertesa en el que hi ha moltes coses que ballen i noves formacions que poden entrar al parlament. Nosaltres el que tenim molt clar es que ni pactarem amb la dreta ni donarem estabilitat a un partit de dretes.
Moltes enquestes donen representació parlamentaria a PxC, li preocupa a Iniciativa aquest augment de la extrema dreta?
A mi em preocupa molt que PxC pugui entrar en el parlament, perquè la experiència ens demostrà que quan els partits racistes i xenòfobs entren a un parlament no marxen. Tinc la sensació que CiU, PSC i ERC li han fet la campanya a Plataforma per Catalunya. I evidentment el Partit Popular. Fan bones les teories del sr.Anglada quan a Vic donen suport als seus postulats i això ho pagarem.
Que ha fallat en la comunicació de la Esquerra per que bona part del seu electorat històric s’hagi anat a la extrema dreta, tant a Catalunya com a la resta d’Europa?
Probablement a la esquerra el que li falta es un discurs d’esquerres, la contundència per defensar aquest discurs davant les polítiques liberals. La socialdemocràcia fa anys que ha perdut el discurs d’esquerres. Ho va començar en Toni Blair amb la tercera via i ho han continuat els governs socialistes a tota Europa. El que fa falta es recuperar el discurs, el somni i els valors de les esquerres.
Davant d’aquesta crisi la UE ha posat la prioritat en la reducció del dèficit fiscal. Des de una perspectiva d’esquerres, la prioritat hauria de ser mes despesa pública per generar treball i consum encara que augmenti el dèficit segons la teoria Keynesiana. Si no tenim el control de la macroeconomia ni del valor del euro, quin marge de maniobra li queda a la esquerra dins la UE?
Nosaltres som molt crítics amb el funcionament de les institucions europees. Hem estat sempre una força europeista però no es pot tenir una moneda única i no tenir una govern econòmic o una política fiscal conjunta. Els canvis en el valor de la moneda ja no poden ser un instrument de política econòmica dels estats però en canvi la política fiscal continua sense estar harmonitzada. I això es una barbaritat que a la llarga la acabarem pagant. Per tant hem demanat un govern de la política econòmica i un govern de la política fiscal. Aquesta es la nostre batalla avui a Europa.
Raül Romeva aposta per un legislatiu de debò i un executiu a Europa. Salvador Milà per dotar de mes poder a la UE però veu innecessari la creació d’un executiu, quina es la postura del partit?
El partit coincideix en que la construcció i integració europea es positiva però que hem arribat a un moment en el que cal més govern europeu, més poder per la Cámara legislativa, una major transparència en les decisions del govern europeu i un major rendiment de comptes, que aquelles decisions que es prenen a Europa els ciutadans les puguem controlar i fiscalitzar. El problema es que la política europea passa de puntetes pels parlaments estatals, i poden passar coses com el que va succeir a Copenhage, on els governs trenquen tots els acords i desprès això no te cap cost a nivell polític.
Grècia està en fallida tècnica, s’està parlant de que Portugal pot anar al darrera i es parla de països com Espanya, Irlanda i fins i tot Itàlia poden tenir problemes. Com pot afectar això al projecte europeu?
Es evident que això demostra les seves febleses, en aquest sentit la manca d’un govern europeu. La crisi econòmica no només està mostrant una crisi financera o una crisi d’un model productiu si no la crisi de tot el model capitalista. De la manera de produir, de la manera de créixer i de la manera de repartir riqueses. La política europea te ara un repte tan gran com el que va tenir en el moment de la seva fundació després de la segona guerra mundial, ara Europa te el repte de reconstruir un model econòmic que sigui mes just, mes equilibrat i mes sostenible, i això no ho estant liderant en absolut ni les institucions europees ni els estats europeus.
El cas Garzón fa necessària una derogació de la llei d’amnistia de 1977?
Segurament el que caldria es reformar-la. Hi ha alguns elements que a la llarga han estat més per passar pàgina que per buscar justícia. La reconciliació no pot basar-se mai en l’oblit o la negació dels crims. Es inaudit que un jutge que te la valentia de parlar de les foses i els crims de la dictadura sigui imputat per un delicte. No hi ha prou amb la feina legislativa, avui cal una aliança entre el carrer i les institucions, que allò que es indigne ho puguem dir al carrer, ho puguem dir les institucions i que a més a més ho puguem canviar.
Aquests dies s’ha anomenat Enric Marín com director de la CCMA mitjançant un decret que possibilita la substitució de membres al consell de govern amb majoria absoluta, com es possible que es no preveies un mètode de substitució quan es va redactar la llei de l’audiovisual?
Es va preveure. Jo personalment, que vaig ser ponent de la llei, vaig proposar el fet que hi hagués un mecanisme anti-veto, que en segona o tercera ronda no calgués una majoria de dos terços si no una majoria absoluta. No hi va haver cap grup que em donés suport en aquesta pretensió perquè es considerava que era trancar el consens retallar la majoria de dos terços. Jo no me’n refiava de Convergència i, sincerament, crec que al final el temps ens ha donat la raó.
Quina es la postura de ICV al respecte dels símbols religiosos i de la segregació per sexes a les aules de les escoles públiques i concertades?
Nosaltres som partidaris de la laïcitat, que es el punt de trobada de totes les creences, no a la negació de les creences. A mi em sorprenen alguns discursos que s’indignen amb el vel quan la meitat de les escoles del nostre país estan plenes de fotos del papa, de crucifixos o del patró ideològic de la religió catòlica. El punt de trobada de les escoles amb finançament estatal ha de ser la laïcitat, i es gairebé ofensiu que en l’any 2010 haguem de reclamar una cosa tan bàsica. Que les escoles religioses puguin tenir concert es una tradició del nostre país i no tenim res a dir, un altre cosa es que les escoles que separen nens i nenes rebin ajuts públics, nosaltres estem totalment en contra, així ho vam lluitar a la llei d’educació i així ho vam perdre. Semblà que som els únics que estem en contra de la segregació per sexe a les aules, i ens sorprèn perquè pensàvem que el debat estava en un punt més madur i creiem que hi ha una majoria social que està d’acord amb nosaltres.
El seu partit va impedir que s’anul•lés l’impost de successions, el proper pas es actuar contra les societats immobiliàries?
L’ impost de successions es un instrument per la redistribució de la riquesa i un dels pocs que està en mans de la Generalitat. En fiscalitat sempre tenim el mateix discurs, ha de pagar més qui més te. Estàvem d’acord en reformar l’ impost perquè aquelles persones que heretessin un pis dels pares d’un valor mitja no haguessin de pagar, però també que les grans fortunes paguessin. En la llei hi ha una sèrie de disposicions que ajuden al control de les societats patrimonials que no son empreses productives, i ara es una qüestió d’inspecció i de voler perseguir aquest tipus de frau que no es contra llei però si que s’amaga darrera la llei. I no sembla que hi hagi gaire voluntat per fer-ho.
Iniciativa es un dels pocs partits que no està immers en cassos de finançament irregular, com poden aturar-se aquests casos de corrupció?
Ens fa molta ràbia que es digui que tots els partits som iguals, perquè no tots som iguals i nosaltres no posem la ma a la caixa, i ens sembla molt greu que alguns partits mirin cap un altre banda o diguin que això de la corrupció son casos puntuals. Si ho son s’han d’extirpar d’arrel, però els partits podrien fer molt més per evitar aquestes temptacions. La legislació urbanística a nivell de municipis, per exemple, fa la temptació massa gran, i nosaltres creiem que s’han de regular aquestes legislacions que permeten ficar la ma a la caixa.
S’ha de modificar la llei de finançament de partits?
S’ha de modificar la llei de finançament de partits, s’ha de posar més transparència, s’ha de modificar la llei de fundacions, i en aquest sentit, el parlament ara te un encarregat un projecte per fer-ho. S’han de fer reformes en el sentit de més transparència, mes control, mes rendiments de comptes, impossibilità que hi hagi persones que ostentin càrrecs interrelacionats, es evident que es pot fer molt més. Però la millor garantia no es una llei, la millor garantia contra la corrupció es la decència i això no es pot imposar per llei perquè es porta en l’ADN de les persones i de les formacions polítiques.
Per quan una llei electoral per Catalunya?
Per demà si depengués d’Iniciativa, però Convergència no vol una nova llei electoral perquè la que hi ha li afavoreix massa com per arriscar-se a una nova.
Quina serà la postura d’ICV un cop s’anuncií una sentencia, tot fa pensar que desfavorable, del TC envers l’Estatut?
Una sentencia de l’Estatut a aquestes alçades no pot ser bona, i la nostra actitud quan surti serà doble. D’una banda, la actual d’evidenciar la impossibilitat que te el Tribunal Constitucional per dictar sentencia: no només s’haurien de renovar els magistrats amb mandat acabat si no tots, perquè han demostrat la seva incapacitat. D’altra banda un cop surti la sentencia, la estudiarem per veure quines possibilitats polítiques tenim per seguir desplegant l’Estatut. No ens aturarem l’endemà de la sentencia.
El diputat socialista Joan Ferran aposta per aconseguir tot el que es retalli mitjançant pactes bilaterals amb el govern, està d’acord amb aquesta postura?
L’Estatut va significar un pacte polític amb l’estat i es evident que si el Tribunal Constitucional modifica aquest pacte l’hem de tornar a refer. I això no es pot fer en un mes per la bilateralitat de modificar lleis per la via de l’article 151.
S’ha convertit el Tribunal Constitucional en una institució política?
No te sentit el que està fent el Tribunal Constitucional, s’ha convertit en una quarta cambra quan ni la llei del Tribunal Constitucional ni la Constitució li donen aquesta potestat. Un tribunal, per molt constitucional que sigui, no pot esmenar el que el poble ha dit en referèndum.
